Pensaments.

I aquesta nova generació nascuda con la democràcia, no ha tingut la experiència de lluitar contra la dictadura, de lluitar per la llibertat, per la democràcia, per la ideologia, ni almenys oposarse a l'ànsia dels imperialistes de la OTAN, aquest es un de los dos factores que les allunyen de la política, el altre la galopant corrupció de los polítics professionals.

Algú te que cridar “desperta ferro”

A les hores es ben cert que a Vallada fa falta una regeneració de la seva classe política, i què aquest cambi es molt necessari, a mes a mes no cap un altra alternativa per vorer de eixir a una vorera i agafanse a la riba poder eixir de las terres fangoses on mons han posat, cal dir que han deixar que ou feren, i si, fa falta gent jove, es ben cert, mes no es de darrera de la barrera de on se toreja el bou, al bou si li agafa per corns i entre tots es tanca al “chiquero”, a les hores això es lo que mai han fet, i ara molts diran que es per la por, no, no es la por, es un altra cosa, el conformisme, el deixar que altres valladins d'esquerres lluiten per mi, i si son derrotats a mi no m'agafen, i a mes a mes lis criticaré per no ser massa dolents en la dreta.

A les hores , en maig tinguem una nova oportunitat de cambiar el nostre poble, i com jo dic fa falta sumar, en eixa suma (a+b+c+d+e+etc) deguem estar tots, sense faltar-ne cap, perquè després de molts anys personalment crec que existís una altra forma de fer política, una altra forma de fer poble, de fer Pais, i si ara es desaprofita tots tindrem que donar conters a tots eixos valladins que a no tardar soles vindran al poble en vacances, un poble que vorem morir poc a poc, a molt arribar a ser “una colonia de veraneantes” així companys des de acì, des de la llibertat d'aquestes fulles jo vos dic com aquell altre que endavant de la traició i la mort del seus capitans alça el seu puny al crit de “desperta ferro”, i conqueriren la seva llibertar, ¿serem nosaltres els cridats a fer-lo a Vallada?

Igualtat, 2011 el Any de la Dona.

Un lema, una veritat que ningú pot discutir, per a caviar n'hi a que ajuntar, ajuntar es sumar, a les hores necessitem sumar a les dones, pres la veritable suma, es la suma de voluntats, la suma de cors en el cami cap a una meta avui ja no tan llunyana, es eixa unió de les dones. de noves gents , de majors i joves,les uniques que poden fer canviar el signe polític no sols a Vallada, si no a la resta del Pais.

I si,el demòcrates, deguem de sumar, mes no sols a la esquerra, no, deguem ser mes ambiciosos sols així aconseguiren lo impossible, el crear la primera unió de las esquerres i els progressistes, aquell anomenat Front Popular, que en si mateix es tot lo contrario del Partit Popular, ser com aquells altres, ferrers, impressors, mecànics, ebenistes, metges, totes eixes classes socials sumar-se i per suposat dones, com a Federica, Dolors,Clara, les tretze roses o tantes altres, i aixi convertir-nos en la mare natural per la que deuen de discórrer les reivindicacions dels homes i dones de nostre poble, de Vallada, anar mes en alla de la simple paritat, home-dona, cap donar una ullada a nostre voltant i vorem a companyes com Pajin, Elvira Garcia, Carmen Martinez o Elena Martin totes elles valencianes i a mes a mes les tres ultimes candidates a las alcaldies de Alaquas, Quart de Poblet o el mateix Alacant, tal vegada eixe siga el cami a seguir a Vallada, ja som, estem preparat per a tindre una Alcaldessa, si deguem de sumar, a tots, homes, joves, mes sobretot a les dones, eixes callades treballadores no sols de la fabrica, també de casa, que no tenen sou, que no tindran pensió, mes elles son les que saben de com no sols suportar una crisis, si no que a me a mes ou tenen molt clar como eixir de ella.

Pot ser que mos trobem davant d'un inici, davant d'una tènue llum que mos marquí el cami a seguir, a les hores deguem oblidar diferencies i sumar voluntats, se necessiten tots els braços per aconseguir fer avançar la galera de la llibertat, de la renaixença de Vallada. avui en esta democràcia, tots son necessaris, tots tenen a les seves mans la flama de la llibertat, i como digera Mirabeau “estamos aquí por la voluntad del pueblo” i crec sincerament que aquesta volta no pugem, no deguem tornar a desil-lusionarlo, sumem o que es sumen,ens dona igual, mes avancem, pugem guanyar, deguem de fer, ?no cregueu?.

Lo que nos ocultan los políticos.

............. El problema al que no quieren enfrentarse nuestros políticos y al que le tienen pánico pues de confesarlo, lo ocurrido en Túnez ocurriría a lo largo y ancho del mundo,incluso puede que a no tardar también aquí en este nuestro pueblo, Vallada, el capitalismo ha tocado fondo, que aunque se quiera ya no hace falta producir mas, la sociedad de consumo esta saturada, sobra de todo en las sociedades del primer mundo y dentro de pocos años ocurrirá lo mismo en todo el globo.

Por ello solo cabe dos soluciones crear pobreza, con ella crece la desesperación, crece la crispación, nace el germen de los conflictos sociales, y acabamos en una guerra, después reconstrucción, o caminamos hacia la sociedad del ocio, con el reparto del trabajo existente, con una política fiscal realmente justa, que haga contribuir al que mas tiene, y que el reparto de la riqueza sea real, caminando hacia la igualdad en un mundo mas humano y respetuoso con el medio.

Para políticos, financieros y explotadores, la solución mas sencilla pasa por destruir para reconstruir. Irak, Palestina, Servia, Kosovo, Afganistán........................ ....................................

Quan el vent arriba d'Almansa.

Lo bo que te la memòria és que pot ajudar-nos a no errar de nou, a les hores la ruïna que avui pateix el poble de Vallada enraiga el seu ori ge en la por, si, una por primer a la repressió, a la denúncia del veí, a vorer com a la teva dona li donaven oli de ricí, a demanar al senyoret garrofes per a menjar, a vorer com a la teva cartilla militar el posaven hijo de rojo malo", a vorer com tenies que emigrar quan el despaxaven de la fabrica, una por que l'arribada de la democràcia no ha vençut, i no ou a fet perquè els polítics l'han feta perdurar al nostre poble, els personalismes,en tota possibilitat són i han segut sempre el impediment, el mur, el obstacle per el desenvolupament de la llibertat i la igualtat a Vallada i a la resta del País.

Cal dir que desprès de trenta tres anys, encara a Vallada esta imposada la mes ferma dictadura, a mes a mes sembla que a ella estén vives, molt vives les dos Espanyes, la que vol un futur en llibertat e igualtat, i aquella altra que deia :"habeis votado libertad, comed libertad", eixa i no altra es la por que ofega el poble

Quo vadis Vallada.

El perquè a les hores Vallada pràcticament es morta, econòmicament parlant, es deu a les estructures sócio econòmiques que es imposaren al poble a la finalizaciò de la guerra civil, i que pes a la arribada de la democràcia han subsistit amprades per la manca de acció política ferma.

Es vuiga o no es vuiga la política a un poble es economia com a la resta del mon, i quan es la economia la que marca el ritme a la política obtinguem el resultats actual, la mort de un poble.

Mirant en darrera acabada la guerra la burgesia agrícola del poble es va fer en els diners, i els mes espavilats invertiren part de aquets capital al mon de la industria, la del vímet, donat la barata de la ma de obra, donat que la fam i la necessitat així ou determinava, els petit burgesos foren el anima de la repressió del sistema, controlant als treballadors, es va imposar a Vallada la pau de Franco.

A les hores aquest proteccionisme dels empresaris valladins es prolonga mes en alla de la mort del dictador, va ser ell el que condiciona les primeres votacions al poble, un poble que per primera volta i davant de les urnes li dona la victoria a la esquerra, que no va poder gobernar per una errada.

Tal vegada la historia del poble avui seria diferent, les coses haueren segut d'una altra forma, i el empresaris no haueren seguts el que marcaren la evolució i la implantació i la creació dels polígons industrials i de les empreses alternatives que podrien avui estar establides, mes la culpa no sols es de empresaris o dels polítics, també es de aquells que els recolzaren en el seus vots a les eleccions, uns vots que pot ser estaven condicionats per la por, una por heretada de la època del franquisme, i que avui encara esta al poble fermament enraigada per culpa de eixa crisis, una crisis que al poble es molt mes fonda, per la manca de polígons industrials, per la manca de industries alternatives, per la manca de ofertes de la mateixa administració local embarcada en projectes faraònics.

A les hores la joventut a Vallada no te cap de eixida, no te futur, mes pareix que res el importa, tots aquells ideals que feren possible la caiguda de la dictadura ja no son, el joves donats el exemples del polítics, ja no del poble, mes be dels de fora, de eixa cultura dels "yupis" del "pelotazo", de la corrupció passen o diuen passar de la política, olvidanse que seran uns altres els que davant de la seva indiferència condicionaran el seu futur, el condemnaran a no ser.

La vida o la mort de un poble depen de la seva política sociò econòmica, si política, i depenent d'e lla el resultat es un u un altre, esquerra o dreta, no son iguals, doncs a les hores cap preguntar a tots el joves i no tan joves ?Quo Vadis Vallada?