L'esquerra i el avé Fènix

En realitat algun s'aproximen a la veritat sobre certes persones,que medren a l'ombria, amaneguent quan bufen els vents a favor, i fugin-se quan bufen en contra, arrosegallats avui a un costat, dema al altre, eixa es la condemna al petis pobles, on el caciquisme es la forma mes natural d'entendre la política per part d'alguns partits polítics, a les hores es podrien donar mil exemples de eixes conductes, la feina per aquells que el voten, el regals en especies també, i per aquells, el altres, els contraris, el fills del contraris, el nebots del contraris, per la ximplesa de pendre cafè en algú com ells, marcats per a tota la vida, eixe i no altre es el panorama que ens presenta a les properes eleccions municipals, i a molts pobles tan sols es podrà elegir entre un o altre partit, la manca de democràcia fomentada per el dos grans partits polítics nacionals, unides a una llei electoral que els afavoreix, que els sustenta, impedint que les minories puguen estar representades als parlaments.

El últim cas es el de Sortu, mes al Pais Valencià es el llisto electoral imposat del cinc per cent el que tenca les aspiracions de autogovern i de representativitat a la nostra cambra de diputats, a les hores sol una força a interposat o interposarà una demanda contra eixa llei ara que al nou estatut, no el contempla, com ou feia el anterior, deurien de ser totes les esquerres, si de veres son nacionalistes, si creguem de veres en la pluralitat del estat espanyol les que se uniren a eixa querella, a mes a mes quan en un congres nacional del PSPV es aprova que el llisto electoral seria rebaixat al mateix nivell que tenen a la resta de autonomies, es a dir el tres per cent.

A les hores no queda altra esperança que lluitar, lluitar i ensomniar que els que venen en darrera no cometran els mateixos errors comesos, i ou podran fer per la mateixa crisis, per el mateix governament i oposicions sofrides als petits pobles, els a deixat sense feina, al carrer, i han agut de emigrar per a poder treballar, en els la tradicional política del “cacique” es un fracàs, perquè no li tenen por, no lis pot furtar la feina, no necessiten ser agraits a ningú favor, sols ells podran fer realitat el ensomni de la verdadera esquerra, eixa que ha segut sufocada des de sempre als petis pobles, el canvi cap a la verdadera democràcia, eixa que creu allo de un home un vot, i les decisions greus aprovades en referèndum