Una tradició que es perd, Bous al Carrer.

El Bou, eixe deu primigeni, eixe noble animal a segut des de els origens del nostres temps com a poble, no ni havia festa en la que ell i el foc no foren se seva anima, a les hores ni musulmans, ni catòlics han pogut arrancar-los de les festes dels pobles Ibers, i ara els interessos el vulgar diners, la desídia de les autoritats municipals als pobles estan aconseguint-lo.

Avans al meu poble els festers i regidors compraven a Castella sis o set vaques braves, no corregudes als pobles, i desprès de tres dies eixes mateixes vaques eren sacrificades i venuda la seva carn, en altres pobles alla a Castello lo que el festers compraven era un bou brau que desprès de la seva correguda per els carrers també acabava penjat en la carnisseria, i en poquetes hores venuda la seva carn, i en eixos diners compraven al bou del dia venint.

Eixes vaques i eixos bous a les hores per la seva noblesa i la seva casta feien la festa corrien amunt i avall per els carrers del poble, tancats per barreres de fusta, com als bous per Sant Fermi, mai es encarniçaven en aquell que es enduia un rebolco, era prou que un altre es posava davant per a seguir-lo, era la festa al carrer del home i el bou.

Ames a mes les coses poden canviar i ou poden fer per a be de una tradició o per a mal de la mateixa, al cas dels bous al carrer la festa va deixant de ser festa i soles es converteix en un negoci per a quatre, en una festa on la valentia dels jovens deixa pas a la temeritat, on el poble no va a vorer eixos nobles animals, no va a vorer con besties ressentides que no bous o vaques braves i nobles es encoraginen per fer mal, per ferir o matar algú, quan mes assessi es el animal mes festa crea, aixo no son bous al carrer, aixo es una bestiesa, i que ales hores devia de haver segut prohibida.

Raton, un bou que ha canviat la seva noblesa per un instin assessi, ressentit e intel·ligent ferirà o matarà aquell que ell crega que es el mes dèbil, i eixos que es diguem defensor de la festa ompliran les places per a vorelo, aniran a cada poble on un animal de eixe tipus siga corregut, no, no es eixa ni la tradició, ni el anima de la festa dels bous al carrer, per eixe motiu cada dia que passa a cada nou ferit, a cada nou mort les veus contra la festa augmenten, la rao es senzilla un pastor en quatre vaques resa vides i pudentes cobris trotes les festes, de tots els pobles, i la noblesa i bravura dels animals se han canviat per instints assessins.

Jo sempre he amat la festa del bou al carrer, mes a les hores ara crec que a no tardar desapareixeran, i tindrem com a la antiga Roma un animal assessi i traicioner a la arena o a les places dels pobles que no als carrers, que soles buscaran fer mal, ferir al que temeràriament ixen a la arena, ja no n'ha noblesa, ja no n'ha bravura, soles negoci, soles el mateix sentiment que tenien aquells cruels romans per vorer com els bous ferien o mataven al gladiadors, la tradicions del bous al carrer agonitza, i morirà de la ma dels mateixos regidors i ciudatans que la defenen.