1978 Una Constitució per al poble, Que poble?

Sempre havia cregut que la nostra Constitució efectivament estava feta no sols per a garantir la democràcia, si no apuntales per a tornar al poble allò que li va ser arrabassat per la dictadura, almenys això vaig entendre al llegir :La sobirania nacional residix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l’Estat.

Si, el poble tènia el poder de triar, va suposar una gota d’aigua freda el saber que: La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària, bo em quede sense la meua república, però almenys podríem triar a: Les Corts Generals representen al poble espanyol i estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat; si, ja no eren les Corts franquistes triades a dit, ni els governs posats pel dictador, els diputats eren representants, dic bé, representant de la sobirania popular, però no sobirans, i això, això després de trenta anys hem comprovat de que no és així, els polítics s’ha apropiat del poder sobirà del poble, eixos ciutadans només servixen un dia, el de la votació.

El cas grec li ha donat a mes d’un un puntelló a l’altures dels engonals, perquè ha sigut un socialista, dic bé, un socialista el que ha tornat al poble allò que eixa casta de professionals de la política els havien robat, per cert també als espanyols se’ns ha boicotejat eixe dret en mes d’una ocasió,:Les decisions polítiques d’especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans.; al que veu la participació de les tropes espanyoles a Iraq, Afganistan o Líbia no tenen la més transcendència per a la seguretat dels espanyols, ací quede el 11-M, els retalls socials imposats per l’Europa dels mercaders i que esta portant a la ruïna a milions de llars, la seua aplicació per a salvar els culs dels polítics autors de la bambolla immobiliària i els banquers a allò que s’ha vist tampoc té transcendència, cosa que a Grècia el seu President, socialista per mes senyals si que ho ha considerat, d’ací que torne al poble el que és del poble,la sobirania, la capacitat de decidir el seu camí, recordant als polítics que ells només són uns delegats que papes poden usurpar la voluntat dels ciutadans, almenys en este tipus de decisions.

Si segons pareix a Grècia bressol de la democràcia ha tornat a renàixer, benvinguda siga eixa onada de llibertat nascuda en l’àgora grec, i els espanyols deuríem d’aprendre la lliçó i exigir eixe referèndum, però sàrria molt difícil, quasi impossible perquè: El referèndum serà convocat pel Rei, per mitjà de proposta del president del Govern, prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats, com diu un vell refrany :amb l’Església hem topat.