Mal de molts remei de panolis.

I que esperava la classe obrera catalana d’un burgés, cridat progressista, un liberal conservador com és el partit que sustenta el senyor Mas, potser el seu nacionalisme els ha obcecat de forma total i sense remei, no és el nacionalisme el que mou al govern català a prendre eixes mesures, mesures que ja en el segle XIX i XX van prendre els seus avantpassats, potser el treballadors catalans no recorden que van haver de ser les vagues revolucionàries de 1855 i 1913 les que van aconseguir conquistar els seus primers drets arrancant-se’ls a la burgesia tèxtil de l’època, si, com molt prompte molts espanyols, els catalans seran els primers a cridar pels cantons que han sigut enganyats, no, no ho han sigut hi havia veus que anunciaven el que s’acostava, i per al seu malament no van ser escoltades, el problema és que aquells que si que les van escoltar hauran de patir amb eixos “enganyats” les conseqüències, queda patent que el refranyer espanyol és el mas savi de tots, en el se’ns diu allò de :”mal de molts, remei de panolis”, només als panolis se’ls pot enganyar.