La fi de una idea, de un País.

El proper mes de maig es decidira la sort del País Valencià i de vegada la del partit que el representa el PSPV-PSOE, una sort que en boca de molts dirigents esta presa, dons les enquestes així ou diuen, i molts es rendisen abans de lluitar, es repleguen sense enfrontar al enemic, ou donen tot per perdut, abandonant, eixe peno que els va portar al govern de la generalitat per majoria absoluta, renunciant a ell com si fora una taca.

Realment es com reviure ei se fatídic de nou un 25 d'abril, vorer caurer les nostres senyeres derrotades, arrossegades per el fang per eixos botiflers del segle XXI, el mes de maig , un mes que despara gran violències e mes de les voltes grans esperances, un maig escomesa la guerra contra el frances i va renàixer la esperança de tot un poble.

De essa mateixa forma es de bren de enfrontar els proper dies al repte que suposa la elecció de un nou govern per al País, per les alcaldies dels nostres pobles,de la formació de les Mancomunitats de les nostres  comarques, mes la tasca a les hores d'ara es mes difícil,a mes a mes perquè molts d'essos que se proclamen defensor dels nostres valor, ei sos que auguren victòries de un partit popular, ei sos mateixa no diuen res de la desfeta del nostre País, dels seus drets, de la nostra autonomia política, sobre la nostra capacitat com a valencians de organitzar mos i governar mos tal i conforme es reconeix en el nostre estatut, reconeguent que som una nació, eixa es la por a Madrid i no altra, allò que fa por a tots ei sos que creuen que poden pedrer el sillo, perquè incomplir les ordenes dels jacobins, pot ser que el sentiment nacionalista del PSPV. fora el freno democràtic a ei sa desmesura egolatria que tenen mols del actual dirigents a la botiflera Cap i Casal València.

Tots ei sos candidats encara no han parlat ni han dit ni meu de com seria la governació del nostre País, , encara que queda mol clar quina deuria de ser la nostra proposta. Nosaltres el valencians som una nacionalitat, i per tan poden fer els nostres estatus propis, la nostra pròpia organització, la nostra autonomia política, deguem de fero, ara es el moment, deguem de compaginar les nostres diferencies en la resta del Estat espanyol, si no ou fen tal vegada pase lo de sempre, es a dir tornar a ser no res.